Al-Azhar (1)

"El viatge fins ara ha transcorregut entre poblacions egípcies on la presència de la religió islàmica era evident, però com un dels objectius principals des de l'inici, era conèixer a fons l'Egipte Antic, les seves construccions, els seus rituals, l'art, els costums, i les característiques fonamentals de l'essència de la seva creença i existència; havíem passat més per alt, o potser algú havia passat més per alt, que la creença que domina en aquests moments el pais d'Egipte és la de la religió de l'islam.
Aquesta era la primera vegada que un servidor es desplaçava a un pais amb una marcada "alteritat", fora d'Europa, i amb condicionants estigmatismes occidentals.
No ens hem d'enganyar, i no podem negar que molts dels anem a l'autocar desconeixem, i tenim prejudicis fets, sobre la vida a un país islàmic.
Al-Azhar, "la resplandent", la universitat que els fatimites vàren crear durant el seu domini a la zona, ens explicarà a partir d'ara aquells sentiments, aquells descobriments, les experiències, els contrastos i els aprenentatges que en Miquel, humil "escriba" barceloní, va anar trobant-se durant els quinze dies, i que fan referència al món islàmic.
Fins ara ha estat la Dama del Sicòmor, la deesa que en sentit funerari, cada nit vetlla als morts segons creien els egipcis dels tres regnes antics, qui ha expressat el què anava passant.

Al-Azhar és menys antiga, ja no és una aproximació a una deïtat, sinó que és una construcció destinada des de la seva creació, al saber, a l'explicació del món, i la discussió sobre els temes d'interès de la humanitat, des del punt de vista d'uns "altres", que també teníem universitats, però que explicàvem la història, i teníem un a concepció cosmogònica diferents, dórígen mític igual, però definitivament racionalitzada, i estructurada, i darreramenr marcada per una Il.lustració que ha marcat el devenir dels últims segles de la nostra història.

Així doncs, la Dama del Sicòmor es despedeix romanent fent la seva feina, i Al-Azhar comença la seva tasca.

Miquel