El camí (pendent) de Santiago

Dons a mi em passa con a en Miquel, he estat pensant en fer aquesta ruta, que a la vegada experiència durant molt de temps, i sempre hi ha quelcom que es posa per en mitg.

Primerament tenia el concepte de que es tractava d'una questió merament religiosa, directament lligada amb l'esglesia catòlica, posteriorment, bé, a mida que anat sabent més, he constatat, a partir de lectures i experiències d'altres, que efectivament és una experiència religiosa, encara que es tracta de la part més espiritual de la religió i que no pot fer-se seva cap "tendència" concreta.

El fet de haver aprofundit un xic en cultures medievals, ha contribuit molt en forjar aquesta nova idea, que per altra banda crec que es pot enllaçar amb els temps actuals. Les experiències d'intercambi de identitats, el camí entés com a viatge a través del temps i 'espai a l'hora que també el fem cap a les nostres profunditats més íntimes, deu ser una cura per l'ànima, a banda de altres teràpies que tè poder compartir una idea comú, lluny de les diferències establertes.

Cal posar-hi remei, he de fer el camí....
Que sigueu feliços
Rosa Carné