El camí de Sant Jaume II

Us imagineu en Ramon caminant cap a "Santiago de Compostela"? Jo sí! I me l'imagino amb aquest tarannà afable, xerraire, i comunitari del que fa esment en el seu comentari. És un comentari escuet, precís, que no explica més del que ha d'explicar, perquè ell ho ha viscut així. Cadascú interpreta les experiències d'una manera, i per tant les expressa en funció d'aquesta percepció personal.
Ha de ser bonic fer el camí de Sant Jaume. Jo no l'he fet mai, i és un d'aquells temes que m'ha quedat pendent. Potser si em prejubilo aviat... En tot cas és una proposta a llarg termini per qui si vulgui apuntar, però hem de pensar a uns quants anys vista.

Per altra banda el comentari d'en Ramon m'ha fet pensar en unes paraules, de les primeres abans de anar a Egipte, que ens va deixar anar en Josep, ala presentació del viatge. Més o menys venia a dir que les guerres, alguns fets històrics inportants, certes qüestions polítiques, s'han de mirar des de la perspectiva de les religions; enlloc de fer-ho des d'una visió més "marxista", o mediàtica, o econòmica. En aquell moment em va semblar entendre'l, perquè acabava de fer la seva assignatura de Prehistòria i Història Antiga, i coneixia alguns dels seus parers; però ara, havent viscut i après el que he après en un any, m'adono que la religió, les religions, els sistemes de creences, més o menys dogmatitzades, apareixen a tort i a dret en qualsevol indret del món. Els símbols, els llocs, la manera d'arribar-hi, les expressions de germanor i solidaritat, en el fons, estan impregnades d'una certa religiositat. I fins i tot, i aquí és on trobo certa bellesa humana, hem estat capaços, en més d'un moment, de compartir i respectar les creences dels altres. De fet, el missatge d'en Ramon, no deixa de ser una expressió d'optimisme, tal com entén ell la vida, per pensar que no tot està perdut, i que, tot i que no som nosaltres els que dirigim el devenir de la natura i el món, sí que en som part molt important, i la nostra actitud compta, i força.

Miquel

P.D. En aquest sentit, i si no és molt demanar, estaria bé que aquells de vosaltres que hague estat en alguna part del món diferent a la Garrotxa, on he passat uns dies esplèndits, ens féssiu cinc cèntims de les vostres experiències, o ens passessiu algunes fotos per comentar-les.