El Camí de Sant Jaume

Fa pocs dies que he tornat de fer el camí de Sant Jaume. Havia pensat fer el camí egipci, el que comença a la petxina que hi ha al primer piló del Temple de Karnak, però finalment em vaig decidir pel camí francès, començant a Villafranca del Bierzo. La impressió que tinc és que molt poca gent el fa per raons estrictament religioses, la gent busca unes vacances diferents, unes experiències noves, un viatge barato... El que és ben curiós és l’ambient evangèlic que es respira, potser la gent no n’és conscient però està fent el que predicava Jesucrist, deixant de costat la part dogmàtica del cristianisme, aquella frase que em varen fer estudiar a les classes de religió “Amaros los unos a los otros com yo os he amado” és el que es respira intensament en tot el camí: amor, solidaritat, convivència, bon rotllo... Hi ha un aiguabarreig de procedències i la salutació és sempre la mateixa “Buen camino” encara que jo ho substituia moltes vegades per un Bon dia, perquè “El camino” em recordava massa a Monsenyor Escrivà de Balaguer. També ho deia en català per evitar una situació que vaig viure al Nepal, on vaig estar força estona parlant en angles amb un català, això m’ha permès destapar el català d’un munt de caminants.

Ra Amon