Ja veig que aquesta teoria dona molt de sí, no és extrany, parlem d'un tema que ja fa molt de temps que està en constant debat. Les igualtats o millor dit, el mateix concepte, el podriem entrocar dins múltiples disciplines, encara que totes elles, finalment tenen més en compte aspectes polítics que pensaments ètics o morals.
És evident que els homes i les dones som diferents, genèticament estem pensats per realitzar feines diferents i això fa que la mateixa naturalesa, per conceptes o condicions d'evolució ens doti de diferències.(Darwin) Altra cosa son aspectes socials de jurisprudència o simplement d'igualtat d'oportunitats, aquí ja varien les coses... aqui ja entren idees com he dit avans tenyides de fonamentalismes dels més variats.
Per altra banda i partin de termes o proposicions cientifistes, existeix un debat obert en el qual es dirimeix sobre la genètica o l'entorn (Steven Pinker) Podem parlar que venim amb un codi genètic determinat que ens fa ser el que som i que poc influiex la nostra educació, la nostra cultura, els nostres pares...? O és el que ens envolta, el que ens fa ser d'una forma determinada?
O sigui, neixem com una llibreta en blanc o portem a sobre tota una informació procedent de les nostres millores evolutives??? Alguna cosa d'això va apuntar l'Asensi. Ahhhh!!! no noteu un tuf a preposicions polítiques; si naixem sense cap informació, és la cultura que s'ens doni la que ens farà ser com som, no? i evidenment serem tots iguals. Som tots iguals????? i quina és aquesta cultura?..... A qui convé?? Endevant ja podeu disparar!!!!
Rosa Carné
1 comentario:
Aquest debat el representen molt bé dues branques filosòfiques: el racionalisme i l’empirisme. La primera amb filòsofs de la talla de Plató, Descartes i Aristotil, entre molts altres, pensen en un món de les idees preexistencial, amb la raó per davant dels sentits. Els empiristes (locke, Hume...), en contraposició, creuen que l’ésser humà neix com un full en blanc i que és precisament l’experiència vivencial el que va omplint-nos fins a conformar-nos en persones/ciutadans.
S’ha de pensar que aquests filòsofs van viure en èpoques on la biogenètica i la neurologia eren ciències desconegudes o , tot just, estaven en els seus inicis. Potser, amb la informació científica que tenim a l’actualitat no serien tant dràstics en els seus punts de vista.
Jo crec que en l'aspecte social de l’individu, l’essència de l’ésser humà, on rau el llenguatge, la moral i la raó, l’empirisme n’és l’explicació. La història ens adoctrina en aquest sentit; la moral ( concepció del bé i del mal) si fos genètica hauria de ser universal, en canvi, està demostrat que no ho és. Han existit tantes morals com societats al llarg de la Història. Per tant, sóc contrari al dogmatisme moral que ens han intentat inculcar des d’algunes esferes de poder.
La genètica ( món de les idees del sXXI ) és una ciència de moda a l’actualitat i crec que és una ciència molt valida pel que fa a la prevenció de malalties, diagnòstic... Però no m’agrada tota aquesta nova tendència a pensar que tot el que som s’explica amb el nostre codi genètic. Aquí entraríem en un terreny perillós on hi ha cabuda per les teories del rellotger (el creador), i on la nostra vida estaria predestinada per cadenes helicoidals. No m’agradaria que en tot el camí recorregut per la ciència, on la incertesa és un factor clau per entendre l’evolució de l’ésser humà com a tal, torni a aparèixer el fantasma del destí per intentar posar fre a les nostres ànsies per saber el què, el com i el per què de tot plegat.
Publicar un comentario