Ovide Deécroly, pedagog belga, al meu entendre encara no superat per ningú, va deixar escrit que aprenem "per la vida i mitjançant la vida". Aquesta frase, posada en un context escolar o casolà, té tot el sentit del món, i una profunditat inimaginable per a la nostra capacitat d'abstracció.
L'home, l'animal que potser té més dificultats per desenvolupar-se després de néixer, no és un llibre en blanc; però al mateix temps tampoc té escrit genèticament totes les característiques de la seva personalitat, del seu tarannà, del seu caràcter. Per això els grecs, quan parlaven de pedagogs, es referien a les persones que "porten", "guien" als infants, ransmetent trets culturals, i fent treure de dins, les capacitats cognitives i d'adaptació al medi. D'això se'n diu evolució, no millora.
L'home pr sí sol no seria viable, necessita el grup, però sobretot necessita, segons diu Clifford Geertz, la cultura. Una cultura reprersentada per uns símbols, que anirà aprenent i anirà assimilant, i que el ferà pertànyer a un grup determinat. Per això aquesta necessitat, sempre, de buscar els orígens, i sobretot en l'actualitat, on la movilitat geogràfica és el pa de cada dia.
Recordeu quan ens parlaven del "fet primordial" a la cultura de l'Antic Egipte, aquest és un dels conceptes. Hem de pensar que la història que nosaltres comencem a llegir, té una durada molt minsa davant dels mil.lenis de temporalitat de l'existència de les espècies i de la terra.
Igual que ara la genètica és cabdal en ciència, de la mateixa manera que el colonialisme fou una manera d'entendre el món i les relacions interculturals, també arribarà un moment que quedarà desfassada, o en segon terme, perquè la ment humana haurà entrat en una altra dimensió.
La cultura, però, l'home, i els símbols, seran, en bona part les úniques icones que es mantindran vives malgrat els canvis de contextos.
Miquel
No hay comentarios:
Publicar un comentario