LA Dama del Sicòmor (14)

"Recordeu la barca de Keops? Jo encara hi dono voltes. Primer la imatge de les tres piràmides, una darrera l’altra, la tercera més petita, deixant una seqüència d’estructures arquitectòniques perfectes.

En Josep ens va fer pujar a una mena de turó amb el seu “ial.la!, ial.la!, la samarreta de ratlles horitzontals vermelles i blanques, els pantalons piratesi les sandalies de desert. Vam trigar una estona a reunir-nos. La temptació d’agafar la imatge, el conjunt monumental complet, des del vessant correcte, era massa forta com per arrbar massa d’hora a turó.

Des d’allí dalt, condensat, espès, com inacabat, es podia veure bona part dela ciutat del Caire. Molt a prop de les primeresdunes de sorra, un esplèndid espai verdetrecreuant arbredes, gespa, i alguna font, els jardins d’un luxós hotel deixa, als observadors el record encara present d’una considerable ocupació colonial, europea per cert, amb interessos imperialistes, que va aprofitar els recons més insòlits i bells de la zona de Giza.

El contrast de l’edificació hotelera, ordenada, reforçada i selectiva,amb els desgavell de centenars de cases, casalots, i pisos sense acabar de l’altra banda del carrer és inevitable. S’endevina una important aglomeració de carrers sense asfaltar, racons abandonats i allotjaments destartalats, que fan reflexionar massa sobre les diferències, per uns inevitables, pels altres necessaries, i per a mí demostració clara i concisadel daltabaix que està causant l’ambició humana, la intransigència i la manca de respecte entre les mateixes persones.

Fa molts anys, milers d’anys, l’esplèndid espai colonial era ocupat per un gran llac, el llac que corresponia per principì, per naturalesa, per creença dels habitants d’aquest petit pais que es creia el centre del món. Segurament tampoc eren justos, possiblement tenien prou aspectesa amagar des de punts de vista conductual o moral, com tothom penso jo; però per sobre de tot teníen el dret de mantenir viu el seu llac, espai religiós, ritual, i preludi de l’accés a les grans piràmides.

Per entremig se’ns barregen una colla de camellers que mig vaguejen aclaparats per la calorada de tantes hores atenent turistes. Els camell, asseguts amb les potes doblegades, remuguen tot un grapat de vegetals que els proporcionarà la força suficient per atendre els turistes que vindran a l’horari de després de dinar. Un d’ells renega escandalosament, mai n’havia sentit cap, i realment em va causar sensació l’estridència amb la que expressava el seu estat d’ànim.

En Josep mentrestant, ens explicava la importància que tenia la dona en el proces de successió dels diferents faraons.

Uns metres més enllà, després d’un d’aquells desplaçaments exemplars, que vàrem arribar a fer amb un nivell de perfecció realment admirable, arribem a la fossa, l’espai, la carcassa rocosa on es va trobar la barca de Keops, uns esructura naval de tamany considerable, que curosament, els ritus s’han de seguir amb exactitud precisa, s’havia guardat durant milers d’anys desmuntada, com si es tractés d’un d’aquells jocs de construccions que recordo haver vist de petit per casa, i se n’havien mantingut totes les peces en un estat prou adequat.

De nou el treball, la perfecció, l’ordre, les seqüències dels fets una darrera l’altra, sense deixar de banda cap detall, tot per garantir els viatges, les anadesi vingudes dels faraons en la seva eternal vitalitat, una vegada havien traspassat, com qui retira una cortina, la vida dels vius de la dels morts.

La barca, el llac, el Nil, el transport habitual i lògic, per la importància de l’aigua per aquesta terra tan àrida, acompanyen I engrandeixen els complexe funerarsdels que quiaven el destí d’un poble, obedient, respectuós, i temerós, perquè no dir-ho de no ser fidel al fet primordial i a la inmortalitat del maxim mandatari. Les grans ingenieries actuals, els millors arquitectes, els tècnics més valorats de l’actualitat, han d’estar admirats d’aquestes petites peces d’ingenyieria que, amb material molt rudimentary, een capaços de realitzar un grapat d’homenets, enmig del desert, protegits per Re, i delerosos de que l’ordre segues regnant.

Només el fort convenciment, potser la part religiosa de la seva consciència els permetia fer aquestes obres. Com diu Jan Assmann en un llibre preciós i agradable titulat “Egipto, historia de un sentido”, “solo quién representa la eternidad puede llevar a cabo obras tan grandiosas”.

Miquel