"Durant els dos primers dies, que vàrem estar més o menys fent voltes per la ciutat d'El Caire, els constrastos i les sensacions, ja ho he explicat abastament, van ser impactants.
Però va ser a partir del moment que sortírem de la capital, de la zona urbana, que em va començar a trontollar d'una manera malaltissa, totes les meves idees, tots els meus pensaments.
De cop i volta, viatge darrera viatge, d'una forma absolutament involuntària, em van venir al cap els llibres de text d'història i d'art del bachillerat (per què jo encara vaig fer bachillerat), i se'm van esquinçar, els vaig com estripar en el subconscient, emprenyat per la incongruència i molest per la terrible distància entre la informació i la realitat que cada dia se'm mostrava als ulls.
- Hi ha alguna cosa que no em lliga amb el què sé, el que m'han explicat, i el que estic veient - em deia interiorment.
Per què la piràmide de Micerino és més petita que la de Keops?. Quin sentit ténen les provatures per enterrar a Djoser en una estructura o en una altra? Per què es "compliquen" la vida els centenars d'habitants de tot aquest territori delineant, dibuixant, esculpint i aixecant grans estructures?
Un home per sí mateix no pensa en tot això. Fins i tot és impossible que acabi realitzant-ho. Necessita sempre dels altres, de més col.laboradors, de persones que estiguin disposades a fer el mateix que hom pensa. Tampoc es pot mantenir un ritme de pressió i obligatorietat per part d'uns quants, de manera que la resta faci el que ells volen; no té prou força i acaba esvaïnt-se la idea.
Aleshores, què és el que estem veient? Quin és el motiu que dóna base i valor a totes i cada una de les visites que anem realitzant?
Només hi ha una resposta, el sentit de grup, la sensació de pertinença, la idea de que som essencials perquè funcioni la idea, en definitiva: la religió. Religió entesa com un sistema de creences que fa que es pugui mantenir una estructura social de determinada manera, i amb certa continuitat. En podrem dir església, comunitat, "ummah", tan se val, però serà el que mantindrà durant molts anys, i gairebeé sempre amb intenció d'eternitat, una cultura viva.
Durant tot el viatge estarem navegant sobre la catifa voladora de la religió de l'Egipte Antic, que ens permetrà veure, saber i deixar que els nostres pensaments vacin una volta pel desert per alliberar-se momentaneament de la pròpia personalitat.
Variaran les formes, els continguts, els conceptes ens faran entendre els canvis arquitectònics, i les explicacions d'en Josep ens donaran arguments per que cadascú tregui les conclusions adequades.
A mí m'agrada pensar que encara no hem tornat a repetir un període d'història tant llarg com el de l'Egipte Faraònic, i a voltes em ve al cap aquesta sensació d'insignificància que representa la meva persona en tot aquest llarg currículum de segles; i a la vegada m'indigna aquesta sensació que ens volen transmetre, desde moltes bandes, de que estem en un moment de màxima evolució i que pertanyem a una cultura amplement civilitzada.
Llavors és quan torno a l'agost de l'any passat, i abusant de la nostàlgia, penso que seria possible conseguir una o varies estructures socials, compactes, coherents, i que s'entenguéssim i respectéssim. En el fons seria tornar a trobar aquell conjunt de creences que he copmentat abans que ens permetessin consolidar una estructura nova.
Però d'això en parlaré més endavant, donat que tot canvi representa una part de ruptura, o de que s'acabi quelcom que anava bé, i ja ens ho trobarem d'aquí a uns dies."
Miquel
No hay comentarios:
Publicar un comentario