Hola a tots i totes, aquesta Setmana Santa la Gemma i un servidor hem anat a París a fer una escapadeta. I com no podia ser d'un altre manera -conseqüència de l'expoliació napoleònica i del regalet de Lluis XVI- ens hem retrobat amb la gran civilització egípcia.
La primera troballa va ser poc agradable: L'Obelisc de Luxor a la plaça de la Concòrdia.
La Gemma intentant emportar-se l'obelisc. Al final vam decidir que no, perquè no hi cabia a la maleta.La primera visió que vaig tenir de l'obelisc de Luxor emplaçat a la "poc transitada" plaça de la Concordia, em va fer sorgir d'una manera instantània un sentiment de tristesa. Intentant abstreure'm d'aquella imatge dantesca, per un instant, vaig mirar d'esborrar tot el concorregut trànsit de la plaça i els edificis parisins, i mentalment, vaig transportar l'obelisc al lloc d'on mai hauria d'haver sortit. D'aquesta manera vaig tornar a recordar la primera visió que vam tenir del fabulós temple de Luxor des de l'avinguda de les esfinxs, però aquesta vegada amb els dos obeliscos precedint el piló i donant la benvinguda als curiosos. Aquest miratge tan sols va durar un breu moment, abans de que els sorrolls del trànsit amb retornessin- d'una manera poc harmònica- a la realitat.
Només espero, potser d'una manera ingènua, que algun dia faci el camí de tornada. Perquè els elements arquitectònics perden el seu sentit fora del conjunt arquitectònic i ,encara més, de l'emplaçament per el qual van ser concebuts.
Aquí teniu una de les perles egípcies que podeu trobar al museu del Louvre:
L'escrivà assegut: estàtua de l'època de l' Imperi Antic en perfecte estat de conservació.
1 comentario:
Quina enveja que em feu. Fa molt temps que vaig estar a París i m'agradaria tornar-hi.
Aquestes sensacions que comenteu, aquesta manera d'imaginar-te els momuments allà on haurien d'estar és fantàstic. Llàstima que molt em temo que costarà entendre que ha de ser així, o els interessos econòmics no permeran que res torni a ser com abans.
MIquel
Publicar un comentario