Capítol adicional de "Hem fet el cim!"

"Quan repasso alguns vídeos, encara hi ha coses que em fan voltar el cap. I concretament aquests dos m'han fet agafar el Diccionari de la LLengua Catalana, editat per l'Institut d'Estudis Catalans, i buscar la definició de la paraula paraigua. A la pàgina 1351 diu textualment: "m. estri per a resguardar de la pluja que consisteix en un tros de tela cosida a unes barilles d'acer articulades a l'extrem d'un bastó, que permeten d'estendrela o de plegar-la amb facilitat".

Pluja? Muntanya Tebana? Vall dels Reis? Deir-el Bahri? i un paraigua? He arribat a la conclusió que hauré de fer un escrit a l'Institut d'Estudis Catalans, per donar-los a entendre que la definició no és del tot completa, i que s'hi ha d'afegir alguna utilitat més, com per exemple "resguardar del sol".

En tot cas he volgut fer un capítol a part dels vídeos de l'arribada de la Muntanya Tebana, perquè paga la pena.

A Barcelona, dins el recinte del Parc de la Ciutadella, hi ha una escultura romàntica obra de Roig i Soler, un escultor de Reus, que es coneix amb el nom de Dama del Paraigua. En un principi vaig pensar en titular aquest article amb aquest nom, tenia la dama, tenia el paraigua, però els dos elements junts no, i per tant vaig buscar títol per altres bandes.Tinc clar qui va ser un dels herois de la jornada, i òbviament, per aquí havia d'anar la cosa.

Vaig pensar, ho titularé Sant Pere, però de fet, revisant el personatge i veient que va acabar martiritzat abans de que l'enterressin a Roma, no em va semblar prou digne. Calia trobar una cosa més propera, més de casa.

Pere I de Castella, se'm va ocórrer! , però és clar tampoc m'encaixava massa, li deien el Cruel, i entre baralles monàrquiques i fratricides, va acabar també derrotat i mort abans d'hora. No s'ho mereix. Fins i tot crec que hauríem de fer més pais i buscar un nom que el dignifiqués molt més. Bé, el 1196, pujà al tron de Catalunya i Aragó un tal Pere, I de Catalunya i II d'Aragó. Tenia de sobrenom el Catòlic, que no sé si s'adiu amb el nostre personatge, en tot cas, es va aliar amb Castella (qui no ha llegit als llibres d'història de l'editorial Vicens Vives la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212) i també fou finalment derrotat i assassinat a la batalla de Muret.

Doncs la solució era clara finalment. Fill de Jaume I, Pere II de Catalunya i III d'Aragó fou un bon sobirà, casat amb Constança de Sícília, va ampliar el seu territori d'influència, i aconseguí més privilegis pel seu regnat. Per això se'l coneix com a Pere el Gran.

En Pere Mestres, un home sacrificat, amb un paraigua que el protegia del sol, casat amb "la Mari", la dama, aquest dia no es mereix altre qualificatiu, per l'esforç, pel patiment, i pel sacrifici, altre nom que el de Pere el Gran.

Miquel