La dama del sicòmor

Ara ja fa molt temps que hem tornat del nostre viatge a Egipte. No fa, però, massa temps, senzillament han passat unes hores, uns mesos, en tot cas un espai de temps determinat que es perd enmig de l'eternitat de totes les històries que ens han precedit. 

Conscient de la meva insignificància davant la immensitat del món, i de la ínfima transcendència dels meus actes al llarg de la història de la humanitat, no puc evitar estar orgullós i satisfet d'haver decidit contestar aquell mail que, de forma generalitzada, va enviar un dia el que havia estat el meu mestre de Prehistòria i Història Antiga.

El repte de conèixer mons nous, gent nova i aprendre sobre allò que m'havia fascinat llegint els llibres recomanats per als treballs de curs, era massa fort com per deixer perdre l'ocasió.  No em va costar ni un minut omplir la butlleta i enviar-la, esperant arribar al mínim d'inscrits per que es fes el viatge, i confiant arribar a temps abans de que es tanqués la inscripció. Tot va anar bé.

Vaig apuntar-me al curs d'estiu de la UOC sobre el Món Funerari a l'Antic Egipte, i vaig desestimar fer cap més lectura, ni llegir cap guia, ni atendre a cap referència o consell que em pogués a rribar de qualsevol font d'informació. La meva pretensió era baixar de l'avió amb el suficient desconeixement del que anava a viure, per sentir per primer cop, i en la pròpia pell, les veritables sensacions que em pòdrien transmetre tots els instants.

De ben segur us asseguro que aquesta va ser, per a mí, una de les claus del profit que vaig poder treure de l'aventura egipcíaca.  Després va venir allò de l'efecte UOC, l'ecxel.lència de les explicacions d'en Josep, i la bona voluntat de convivència que crec que va dominar el dia a dia del grup. 

La sensació inicial va ser de sacseig. Com us ho podria explicar prou bé... , un constrast frapant, colpidor, que d'entrada et descoloca i et fa estar atent a tot el que passa pel voltant.  I així a partir del primer dia, des de l'últim graó que vaig baixar de l'escala de l'avió, fins al moment que vaig despedir-me, un per un, dels companys de viatge  a l'aeroport de Barcelona.

Van ser moltes les experiències, les persones, els colors, les olors, l'ordre diferents, les construccions, la sorra, l'aigua del Nil, el sol, els espais, els vestits, els mercats, els bitllets, les faluques, els temples, les piràmides, els soterranis, les pintures, les figures colosals, el tracte, l'idioma, la crida a l'oració les mesquites, la sinagoga, els temples coptes, els pous, l'aire, el verd conreuat, els infants, les actituds, el privilegi d'accedir allà on només havien d'accedir els faraons, els silencis a les tombes, la mar roja, la muntanya tebana, Karnak, Luxor, Memfis, Qurna, el Ramesseum, Medinet Abu, KOm-Ombo, Abu Simbel, el poblat nubi, i sobretot el temple de Files, allà on en Josep ens va dr que s'havia acabat el viatge.

Us imagineu quantes impressions que ens van arribar només durant quinze dies? Sensacional.  M'he n'he deixat moltes, però cadascú pot afegir-ne o treure'n les que vulgui. 

En tot cas, aprofitant aquesta finestra de comunicació que és el blog, us aniré explicant les meves experiències, amb aquest títol de "la dama del sicòmor", esperant que, a part de llegirles, també hi participeu amb les vostres i enriquim el contingut. 

Miquel