Algú va dir aquest diumenge passat que els viatges mai s'acaben. També algú altre va dir que el primer viatge sempre és especial, per la "magia" d' Egipte i per que es crea un clima de cohesió entre els components del grup que fa goig.
Però tot el que fa referència als sentiments, a les creences i a la voluntad, no es manté viu per què sí, ni es conserva al llarg dels anys sense cap mena d'esforç.
De la mateixa manera que una religió necessita d'un ritual que es repeteixi amb una certa assiduïtat, nosaltres, membres del grup del viatge de Egipte UOC 2008, també hem de menester d'aquestes repeticions conductuals que ens mantinguin units, i que ens recordin constantment que ens coneixem, i que ens ho passem bé junts, perquè vàrem coincidir uns dies plegats en l'inici d'un llarg viatge nou per aquest món. No té perquè se el nostre grup principal d'amistats, ni la millor colla de companys, ni els confidents de les nostres intimitas; senzillament som els que, al crit de ial.la! ial.la!, vàrem gaudir les altes graduacions de temperarures de l'agost, les extenses explicacions d'en Josep, alguns les "xixes", i experiències diferents a les viscudes fins ara.
La calçotada d'enguany ha estat un d'aquests rituals. Ja feia molts dies que no ens parlàvem, que no ens vèiem les cares, que no repetíem les bromes del viatge, i que no explicàvem de nou, per enèssima vegada, l'anècdota que més ens va agradar.
Un dels moments importants del ritual és l'arribada d'en Josep:
No ens podem enganyar. Malgrat tota l'alegria, el repàs dels àlbums de fotos, les bromes, les abraçades i els records, tothom estava una mica a l'espectativa de l'arribada d'en Josep. Jo que voleu que us digui, sincerament ho sento així, m'atreveixo a dir que no vaig massa errat si dic el mateix dels altres.
El ritual el vàrem fer en nom de tots. No va faltar-hi res. Hi va haver mestre de cerimònia, brindis, bon menjar, beguda, música i cant (aspecte aquest imprescindible).
El viatge segueix, ja deia al principi que algú havia dit que els viatges mai s'acaben. Ara es tracta de buscar i trobar un altre moment per veure'ns, espero que no hagin de passar massa mesos.
Miquel
No hay comentarios:
Publicar un comentario