Ara fa pocs anys vaig descobrir que em feia gran, per l'assiduïtat amb la que explicava certes anècdotes, les quals sovint repetia davant de les mateixes persones. Un altre símptoma va ser les lliçons morals que pretenia donar als meus fills, sobretot intentant que no fessin segons quines actuacions, o "gamberrades".
El problema sol ser que molts d'aquests consells, d'aquests advertiments que verbalitzem amb els nostres fills, ens duen a la gran incoherència personal d'evitar que es faci allò que nosaltres, a les edats dels nostres fills adolescents o joves, feiem amb tanta o més intensitat.
En Ramon, des que és avi, no pot evitar contenir els comentaris i, amb aquesta mirada de galifardeu entremaliat (els ulls li brillen d'emoció quan recorda les seves malifetes) explica, fil per randa alguns dels seus "invents". Sort que en Nil encara no és prou conscient del que explica el seu avi.
Miquel
No hay comentarios:
Publicar un comentario