Al-Azhar : Observem els homes

"Només pujar a l'avió, ens ha vingut un comentari a la Mercè i a mí: "t'has fixat que algunes fesomies ja són diferents?". I és que certament les faccions d'un dels pilots, tot i que sense divergir massa de les nostres, prenen unes corbes, i unes característiques peculiars. El tò de la pell és més torrat que el nostre, sense arribar a l negre, per descomptat, els ulls foscos i engrandits acompanyen una cara més aviat arrodonida per les galtes, i un nas ben gruixut en presideix la façana principal, que descansa sota una gorra de plat que sembla acabada de sortir de la tintoreria.
El vol passa relativament ràpid, i com sovinteja en les comanyies aèries, la tripulació és variada pel que fa a nacionalitats, i fora del primer contacte amb el pilot, encara no hem arribat a lloc dels fets, com per observar millor als homes.
Diferenciar l'aspecte, el tarannà, i els moviments corporals és altament difícil a l'hora de fer una observació completa d'una persona. En aquest cas l'impacte és prou important, com per entretenir-nos-hi una mica.
A l'aeroport he vist tres tipus d'homes: els de l'agència de viatge, els del servei de neteja i manteniment, i els dels cossos de seguretat i vigilància aduaners. Els de l'agència, ambbla seva bona intenció comercial, encorbatats fins al damunt del coll, sobretot el més baixet que, a més a més té una panxa prominent que li fa patir la camisa amb insistència fins a límits preocupants. El front li goteja abastament, i el seu neguit, que el fa moure's amunt i avall sense parar, escridassant, parlant, somrient, gesticulant, m'estressa un xic. Moreno, amb un cabell ben negre, es treu de sobre la feina, mentre un esfilagarssat company, que el segueix com un gos ensinistrat per arreu de la sala, s'ha tret l'americana, i soporta el tràngul de la millor manera que pot. De fet, si el deixéssin, es treuria la camisa inla corbata, i es posaria més còmode per afrontar les últimes hores de feina de la jornada.
El segon tipus que he observat és el de l'equip de manteniment i neteja. Embotits en unes granotes de color groc cridaner, coneixedors de la seva seguretat en el treball, i una mica engrescats per haver trencat la monotonia de les últimes hpres, reposen desinteressadament, tot fent una cigarreta, arrepenjats a una de les parets de la sala, molt propers a la cinta transportadora, per on han de passar les maletes. Els homes, cpncretament n'hi ha dos al meu darrera també gesticulen, però parlen una mica més baix que l'amo de l'agència; i sense cap mena de discreció miren de dalt a baix, pam a pam, racó a racó, saxó a saxó, cada una de les dones que formen part del grup. El seu deix és tranquil, però a la vegada xafarder; com acostumats a la llibertat de poser mirar, dir i fer una mica el que volen.
El tercer tipus d'home que he vist, és el representant de la llei, de l'ordre, de la paperassa, i conscient de la seva autoritat, va valer la seva posició amb prepotència, amb aires de superioritat, com tractant-nos d'ignorants, o forasters que venim a casa seva, i que hem de passar per l'adreçador. La seva vestimenta, tot i que hauria de ser la més opulenta, la que estés més ben plantada sobre el cos, es manifesta ben bé al contrari, amb les cassaques mal girbades, els cinturons i les cibelles posats de qualsevol manera, i les camises arremangades, els que estan dins de la guixeta, i els pantalons molt per sobre la cintura els que estan fora, ensenyant els mitjons per la part del canell, a l'estil dels nostres avis quan estaven asseguts a la porta de casa del poble.
Tres tipologies ben diferents, dún mateix lloc, molt lluny de casa, i deslligats de les nostres maneres.
Però on es troba realment el contrast important és al sortir al carrer, i sobretot quan hom s'endinsa pels barris més poblats, amb més autenticitat cultural, i on les arrels es manifesten a flor de pell, i les expressions no estan condicionades per contractes de viatge, o per paperrassa de control.
Tinc la impressió d'haver vist molts homes asseguts, uns al bar, altres dins les botigues. També tinc la sensació de que els seus moviments són molt més lents que els dels hmes de l'aeroport, i que els preocupa menys la nostra p`resència, però en canvi estant molt més atents al nostre pas.
No hi ha papaers per entremig, ni permisos, ni identificacions. Ens creuem els uns amb els altres i, com no podia ser d'altra manera, ens mirem de dalt a baix. Potser més ells que nosaltres. En tot cas no he tingut en cap moment la sensació d'ésser agobiat per cap home, fora de la pressió comercial, de la que anàvem ben avisats d'antuvi. Les xil.laves s'alternen amb els pantalons i les americanes ajustades, i algunes camises, moltes de quadres, cobreixen el cos més prim o més gras, fins i tot alguna vegada amb un jerse per sobre.
Les cares són gruixudes i primes.Potser com més gran és l'home, més panxa mostra, i segurment més catxassa. Veig alguna barba, però no gaires, i el que sí que constato és l'escalfor de la pell d'algunes mans que he estretat, a la mesquita, quan en Hassan m'ha mostrat el seu petit "tresor secret", o quan hem acordat algun tracte a l'hora d'intervanviar un objecte pels nostres preuats euros.
Els homes del bar semblen perdre el temps. potser no saben què és el temps, o de ben segur que el passen o compten ben diferent que nosaltres. Ens miren de reüll, ens segueixen una estona sense deixar la seva conversa, i fan passar les hores xuclant la xixa amb ganes, molt pausadament, mentre escolten al company de cadira, o discuteixen sobre les noticies que es deixen escoltar i veure des d'un petit televisor, o discrepen sobre l'última jugada del seu equip de futbol, del qual n'estan retransmitint la segona part.
Per entre els carrers els mercaders porten grans caixes amb menjar o estris al seu interior; els homes que van motoritzats fan apartar els vianants amb gesticulacions molt explícites, i amb botzinades eixordidores; i de moment no n'he vist agafats de la mà de la seva esposa passejant pel carrrer.

"Homes!", hem pensat segur de primeres. Si és així ja em sembla bé. El que tinc clar, i sobretot després de l'experiència personal, és que m'empiparia molt que haguésim pensat "moros!". Però això vindrà després, ara senzillament estem observant amb ulls d'infant, el film de la cultura dels homes al Caire.


Miquel