Al -Azhar : Estació 1 - Observem els carrers

" No puc enganyar a ningú. Mai ho he pretès i sempre he intentat expressar sincerament allò que veia amb els meus ulls d'infant encuriosit.
La impressió de bruticia em va impressionar des del primer moment. Deixalles, bosses, papers, estris i mals endreços, es veuen a tort i a dret, quan s'enfilen segons quins carrers de la capital. L'asfalt, els carrers que en tenen, és vell, i es mostra castigat per l'incessant colpejar del bestiar que arrossega algun carro, o el desgast constant d'uns automòbils envellits, que circulen fent giragonzes constants. De tant en tant, mirant una mica més enllà, trobem carrers encara sense arreglar, on la sorra n'és el firmament, i la desigualtat en l'alineació de les cases provoca encara més una sensació de desordre. Les voreres no són massa amples, i s'utilitzen a estones, només quan hi ha un excés de circulació, o bé hi ha amplada suficient per passejar-hi tranquil.lament. Les línies de separació dels carrils només apareixen en algunes vies principals, i les mitjanes estan formades per blocs de ciment reforçat, més o menys aliniats, separant la direcció d'anada de la de tornada, donant una pinzellada de provisionalitat constant que deixa entreveure certa deixadesa.
Hi ha semàfors, no a tot arreu. Algunes cruïlles, convertides en grans rotondes urbanes, són veritables formiguers de cotxes, furgonetes, camions i persones, que creuen amunt i avall, tot sguint el l'estridència d'una viabilitat entesa, segons els nostres ulls, des de l'anarquia normativa, i lluny de tot concepte endreçat i ordenat com féren les nostres antigues quadrícules romanes.
Tornant als carrers secundaris, o transversals de la gran via per on passa el nostre autocar, s'hi poden veure cotxes aparcats de qualsevol manera, cadires a la porta d'una casa, on hi ha un grup de gent que parla, capses de productes alimentaris de collita pròpia a manera d'aparador, però sense vidres, ni sense grans cartells lluminosos publicitaris.
A mesura que anem entrant, però a la part més urbana, un xic més "moderna", apareixen voreres més estructurades, cotxes aparcats a banda i banda del carrer i algunes botigues amb espai lluminós a l'interior, així com arbrat, i fins i tot algunes marques al terra pels aparcaments.
En certa manera els carrers de la ciutat em recorden el desert, però en format encimentat, és com si haguéssin trasl.ladat la seva manera de fer i viure fins fa uns quants anys, i haguéssisn fet servir aquests préstecs culturals que els occidentals els vàrem deixar en l'època de les grans colonitzacions.
De ben segur que en els barris més comercials, tot s'occidentalitza molt més, i es perd aquest encant desllorigat de les coses fetes improvisadament, i aquesta sensació de llibertat que hom nota quan puja i baixa de la vorera, o creua un carrrer quan observa que el cotxe s'ha aturat per donar preferència a un vianant. Per a mi va ser un crit de llibertat, que després vaig matitzar, però aquest ara `pujo, ara baixo, ara m'aturo, m'enganxo a una furgoneta, salto perquè ja he arribat, passo amb el cotxe entre dos camions perquè he tocat dues vegades el clàxon, o m'arrisco a creuar la rotonda, em van semblar prou lleugeres, i una mica alliberadores de la rigidesa occidental, i de la seva normativa.
M'agradaria saber, entre altres coses, els índexs de sinistralitat, la mortalitat en la conducció, o altres estadístiques, absurdes al meu entendre, però que a vegades serveixen per fer veure a alguns incrèduls segons quina avantatges.


Miquel