Si situem a una familia a l'era paleolítica, convindreu amb mi que cal sortir a caçar quelcom per alimentar-nos, per realitzar aqueta missió, cal tenir bona vista i un estat físic, digem acceptable, un mamut no és poca cosa!. L'home desenvolupa una qualitat determinada a través del seu sentit de la vista,ja que per poder ser efectiu en la seva cacera, cal que la seva visió sigui de llarc alcanç i una sigui capaç de ficsar la seva atenció en un punt concret oblidant'se del que passa al seu voltant.
La dona, per altre banda, queda confinada a la cova, on té com a deure la criança de la canalla, la confecció del mengar i altres feines que impliquen una forta colaboració amb altres dones veïnes; d'aquesta manera la visió que desenvolupa la dona té un caracter molt més global, és capaç de precebre moltes coses que estan passant a la vegada al seu voltant. Els nens ploren, mentre el foc s'està apagant i de cop entra un animal perillós a la cova, la dona ho soluciona, però li cal aquesta visió simultanea de tot.
Aquesta és la teoria de la cova, que a vegades és fa servir per marcar algunes diferències entre les percepcions que tenim del món els homes i les dones, evidentment tot aixó trufat de una mica de broma por portar a grans farts de riure.
Que sigueu feliços
Rosa Carné
4 comentarios:
Impressionant!!
És tant senzill com això, pensar que la diferenciació del treball entre els sexes pot tenir el seu orígen en qüestions tan elementals com diu la Rosa.
Una altra cosa és que posteriorment ens n'aprofitem i ens serveixi d'excusa, però m'ha agradat el plantejament.
Miquel
M’ha agradat l’explicació de la Rosa, perquè confirma la meva teoria que per mi encara no tenia nom. Les dones son capaces de fer moltes coses a l’hora i els homes no, això té avantatges i inconvenients, a mi mai em molesta res, ni els sorolls de les obres dels veïns, ni els mp3 del metro, ni les converses estridents, ni les picades dels mosquits, etc... perquè soc incapaç de fer dos coses a l’hora, quan estic fent quelcom no m’adono del que em passa al voltant. Fins i tot soc incapaç, quan ocasionalment he volgut veure quelcom per la tele mentre sopava, de menjar i mirar, tinc que acabar de sopar per seguir la programació que m’interessava, cosa poc freqüent. Conclusió: soc un caçador al qui no li molesta res. La Montse pot fer un munt de coses a l’hora, però li molesta tot, encara viu a la cova.
Ra Amon
Hola a tots, i feliç de poder llegir-vos.
La teoria de la cova m’ha fet pensar en un documental que vaig veure fa poc, on es parlava de la gran quantitat de població daltònica que hi ha a l’actualitat. Ara estareu pensant : què tenen a veure els daltònics amb la teoria de la cova? Doncs ara us trec de dubtes. En aquest documental es deia que la visió humana ,en termes evolutius, està empitjorant. Pels primers éssers humans ( homes i dones de la teoria de la cova) els sentits eren molt importants, i diríem que el de la vista per sobre dels altres. Pels caçadors era un sentit bàsic pel desenvolupament de la seva tasca, ja que havien de ser capaços de distingir els animals del boscatge. I per les dones també era important, ja que havien de divisar ,amb temps, possibles perills pels seus infants.
Segons aquesta teoria podem deduir que l’ésser humà està perdent qualitats ancestrals, qualitats que ja no són necessàries per a la supervivència. Qui sap si en un futur llunyà, en un món dominat per les dones, la capacitat de fer més de dues coses alhora passi de ser una facultat exclusiva de les dones, a ser-ho dels homes - en tant que l’intercanvi de rols ho afavoreixi -.
Publicar un comentario