Primer aniversari

De molt jove ja sentia fascinació per el món dels egipcis, les seves construccions, la seva filosofia, en definitiva la seva manera de concebre la vida i la mort. A través del llibres de Terenci Moix, vaig anar aprofundint en el tema, encara que mai ho vaig fer de forma acadèmica. Per tant en el moment que vaig tenir la oportunitat de poder veure amb els meus propis ulls tot el que havia llegit no vaig perdre pas l’ocasió.

Ara farà un any, estava jo molt atabalada, no sabia exactament el que em passava, en aquestes dades, ja tenia l’equipatge mig fet. He de dir que el repassava cada dia, amb la seguretat que alguna cosa quedaria per endur-me. Sortia a les tardes a comprar coses que estava segura serien imprescindibles en el viatge i que a l’hora de la veritat no vaig necessitar; d’altres es van quedar a casa, ja que en l’última revisió, va primar més el sentit comú que la tonteria.

Vaig llegir tot el que em va caure a les mans sobre Egipte i les tecles de l’ordinador treien fum, de tantes i tantes opinions que vaig voler recavar sobre l’excursió. Hi havia moments que sentia nervis, d’altres moments creia notar un cert temor i en altres hores era tot barrejat, conformant un estat d’ànim semblant al de un nen la nit de reis.

Ara fa un any vaig sortir de casa meva d’una manera i vaig tornar d’una altre, vaig tornar enriquida de l’experiència de ser al davant de algunes de les mes grans meravelles construïdes per els homes, enriquida de possibilitat de observar la diversitat i constatar la meva identitat davant la dels altres que conforma aquesta diversitat. Vaig conèixer una altra cultura que ha estat maquillada i manipulada enfront la nostra. Vaig aprendre la petitesa del que ens pensem que és immens i la immensitat de les petites coses i també vaig aprendre la riquesa de la convivència i l’escalfor de la companyia.

Gràcies companys per formar part d’aquest aprenentatge del qual celebrem el primer aniversari.

Rosa Carné