"Fa estona que l'autorcar ja rutlla. Hem deixat darrera l'embolic de carrers, i, sobretot, el botzineig constant dels cotxes i furgonetes que, des de primeríssima hora de la matinada ens han acompanyat des de l'hotel, i hem deixat enrera l'urbanisme.
Les cares són de recent despertar, algunes més ensopides, altres com si j ahaguéssin iniciat el dia amb una mica més de foça. Tots hem passat per el - Sabah el-hir! - i el - Sabah el-nur! de la pujada a l'autocar.
Tot d'una en Josep, l'home de la samarreta de ratlles, i que gaudeix del privilegi doctoral d'asseure a la primera filera de butaques, s'aixeca, fa muitja volta sobre si mateix, agafa un micròfon amb la mà dreta, el cable fent un llaç amb l'esquerra, es recolza per assegurar-se l'estabilitat, fa un ullada a tot el grup, es gira un moment per demanar al conductor que afluixi una mica la velocitat, i tot seguit, amb un somriure d'orella a orella diu:
- us veig a tots una mica adormits! - i afegeix - ial.la! , ial.la!
Fins l'últim dia del viatge, reviurem aquest instant, amb variants depenent del moment i les circumstàncies. Serà una altra de les icones importants.
Per poder gestionar un grup, cadascú té les seves tècniques, i per conseguir l'atenció, i per tant transmetre un aprenentatge, s´'ha de saber fer amb destresa. En Josep ho sap fer molt bé.
- uàhit! - diu de sobte, i aixeca el polze recordant que vol dir u en àrab.
El segon pas el va a l'inversa i aixeca el següent dit, però sense dir res més
- itnin! - diu algú des del darrera.
- talata! - segueix ja un tercer enganxat a la frenètica seqüència de números que hem come´çat a aprendre aquests primers dies.
Amb ajudes i amb encerts els anem dient tots fins que arriba l'esclat final, l'èxtasi, el punt més alt d'eufòria col.lectiva:
- aààààshara`!! - diem tots, i immediatament arrenquem a aplaudir, mentre en Josep deixa anar una rialla d'aquelles de satisfacció d'haver fet la feina ben feta.
El grup ja està engrescat, ja no hi ha ningú amb lleganyes als ulls, i un brugit s'escampa per tot l'autocar donant sensació de vida.
- Bé! Ara que ja estem desperts i més entonats, agafeu tots els dossier!
L'altre icona d'aquest viatge quedava ja consolidada, de manera que quedaba establerta la dinàmica diària de treball: trobada, arrencada de l'autocar, animació numèrica, rialles i mans a la feina.
Realment efectiu.
1 comentario:
Realment no hi ha millor manera que aquesta per reviure el viatge!
Aquesta darrera aportació teva m'ha fet tornar als matins (molt d'hora)del viatge. Miquel continua amb el relat. El fas tan gràfic i precís que torno a Egipte i aixó és marevellós. No sé si t'enrrecordes perquè tens memòria fotogràfica o és que vas fer-te alguna mena de diari. De totes maneres, segueix!! És genial!!
Montse
Publicar un comentario