Molt apreciat professor,
Aquest estiu passat, encoratjats per les perspectives d'un viatge excel.lent, i coneixedors de la vostra solvència com a egiptòleg, la meva esposa i aquest humil servidor vostre, us vàrem fer confiança. Malgrat l'elevat cost i la precarietat prevista en el transport, vàrem pensar
que valia la pena seguir els vostres ensenyaments.
La veritat és que no ens vàreu decepcionar. Vaig estar atent a totes les visites, vaig seguir fil per randa els textos del dossier de viatge, i vaig gaudir de les interminables explicacions tècniques, hora darrera hora, sota la pressió de Re quan estava al seu cènit.
Gràcies a vos vaig conèixer a Isis, Neftis, Apis, Sekhmet, Anukis, Cnum, Amon, Min, Athor, Horus, Khepri, Montu, Sobek, Nut, Ptah, i un grapat més de familiars seus.
Però malgrat tot, haig de confessar-vos que la meva felicitat no va poder ésser completa, i, tenint en compte la vostra categoria, em va decepcionar molt el baix nivell de selecció dels participants en el viatge.
Sincerament, Professor Cervelló, la meva intenció era obviar aquest comentari, i deixar de banda, una vegada passats els mesos, la opinió tant negativa que em va causar el grup.
Però no ho he pogut evitar. La meva decència, no em permet callar, i m'obliga a posar sobre la taula una sèrie de fets que posen de manifest el fracàs de l'expedició d'aquest any.
Va ser abans d'acabar l'any 2008, qua es va convocar el primer sopar per retrobar-nos, per intercanviar les experiències i per compartir els coneixements adquirits després de quinze dies al voltant del Nil.
Ningú va parlar d'Isis, Neftis, Apis, Sekhmet, Anukis, Cnum, Amon, Min, Athor, Horus, Khepri, Montu, Sobek, Nut, Ptah, ni de cap familiar més de tots ells.
Aprofitant que vós estàveu dedicat a tasques de més alt nivell, i no vàreu poder assistir al sopar, la veritable essència de cada un dels components del grup es va deioxar anar, i es van produir escenes absolutament degradants.
En un local clandestí, de moral dubtosa, es va fer córrer una quantitat d'alcohol desorbitada, i el caos es va apoderar dels assistents.
Matrimonis d'edat avançada es contorsionaven com si d'un ritual satànic es tractés
Homes casats, es barrejaven entrelligant-se els braços i les mans amb pubilles més joves, de bon veure, això sí, però que es deixaven seduir en un entremat on era difícil diferenciar l'amistat d'altre tipus d'intencions.
Noies amb faldilles provocant escenes dignes de l'aquelarre més espasmòdic, i bellugadisses de senyores casades que movien els malucs amb insistència, posant en risc la própia salut i la dels més propers.
Dones solteres, separades, i fins i tot casades, que havien deixat als marits a cura de casas seva, engrescades en danses rituals, rítmiques i pròpies d'una follia col
.lectiva que, arrossegades per la beguda, i qui sap si altres substàncies psicotròpiques,
Ja ho veieu, Professor Cervelló, em sap greu fer-vos aquest comentari, però m'areviria, seguint amb la meva humil submissió, aconsellar-vos que el proper grup que escolliu correspongui a unes pautes de conducta més adhients als ensenyaments que vos impartiu amb tanta eficàcia.
És curiós que l'únic ensenyamet que vàren consolidar aquesta colla, va ser la que mostra l'últim vídeo, on es pot veure clarament la repetició del ritual que, al museu a l'aire lliure de Karnak, ens vàreu ensenyar abans d'entrar a veure el que segurament són uns del
s millors jeroglífics que s'han conservat.
No voldria semblar que aquesta carta acusi a ningú de res en especial, senzillament espero que, atenent-vos al que us he comentat, i degudament documentat, baixessiu la nota a tots els que vàren participar de l'orgia nilòtica d'aquella nit. Òbviament, i sempre amb esperit de col.laboració, tan sols us agrairia, com per altra banda correspòn, que incrementéssiu la meva nota fins al màxim.
Molt atentament, i agraïnt a la bestreta l'atenció que m'heu prestat, el vostre servidor
Miquel Santaeulàlia i Casas
2 comentarios:
Benvolguts membres del grup Egipte 2008 i participats a l’orgia, estimat professor Cervelló:
Primer que res, descobreixo humilment la “sana enveja” que en mi ha despertat el document!” ja que jo no vaig poder assistir-hi. D’altra banda em permeto fer esment i a la vista del reportatge que el denunciant ha tingut l’amabilitat d’afegir a la seva missiva, que les festes iniciàtiques en general sempre han estat basades en una forma d’expressió corporal i sovint col•lectiva que han apropat les persones al seu grau més primari i més proper a la seva pròpia naturalesa d’essers humans amb un gran compòsit d’animals (amb perdó i amb el més gran respecte per la naturalitat amb que aquest actuen durant tota la seva vida). Per tant he de discrepar de l’opinió del qui ha subscrit la denuncia – que per cert també hi era! – i manifestar humilment que no veig en el comportament dels assistents a la cerimònia de retrobada amb els membres de la lògia cap acció, gest o expressió que de ben segur no haguessin fet els propis egipcis (artífex en essència del fet que aquest grup és formés amb la més gran i sana intenció d’aprendre dels seus antics coneixements), i que en tot cas els hem d’agrair per haver fet possible que al cap de tant anys de haver contribuït al desenvolupament de la raça humana i després de desapareguts, hagin estat capaços de promoure la unió d’un col•lectiu variat i perquè no “ una mica friki” interessant no tant sols en adquirir els seus coneixements, sinó també seguidors de les seves més íntimes cerimònies, el Grup Egipte 2008.
Que l’esperit de la religiositat egípcia no ens abandoni i ens permeti seguir retrobant-nos i millorant, si és possible, en l’expressió dels nostres sentiments vers la cultura en el més ampli sentit de l’expressió!
Carme Gàlvez
PS.- Olé Miquel ! Gràcies per no afluixar en el manteniment del blog i per donar-nos sovint la possibilitat de retrobar-nos en la lectura dels teus “reportatges”. Una “calorosa” abraçada a tothom!
Carme, estic d'acord amb el teu comentari.
Segurament trobaríem gestos fets i actuacions molt més "aberrants", segons el nostre punt de vista, en les festes que es feien durant alguna època de l'Egipte Antic.
Els llibres de Terenci Moix en són un exemple.
Miquel
Publicar un comentario