El concepte de desplaçament em dóna smpre la sensació d'activitat, de vida, de que hi ha quelcom que es mou i que per tant evoluciona.
Després d'un bon àpat, havent gaudit d'un dia sencer de descans, i d'haver afusellat al pobre venedor de perfums de la botiga propera a l'hotel, és molt més f'àcil que es desbordi l'alegria i que la disbauxa s'apoderi dels nostres cossos.
Però fixeu-vos com som els humans, originals a voltes en idees, però repetitius en l'essència de les nsotres actuacions. Durant molts anys ens han estat explicant les bonances del Pare, el Fill i l'Esperit Sant; i durant tot el viatge d'enguany, no hem parat de parlar de la tríada menfita i de la tríada tebana. No podia ser d'altra manera que la festa d'aquesta nit, l'última que compartíem tots plegats en aquest viatge, l'animés una tríada, la "tríada cairota", la "tríada de la UOC i prou", o la tríada de com volgueu dir-li. En tot cas no intentaré posar el nom d'Amón, de Mut o de Jonsu, a cap dels tres; deixaré que sigui la "diversitat d'aproximacions" que tan agradava als egipcis antics, la imaginació de cadascú, que estableixi l'ordre i la titularitat de cada un dels personatges del vídeo.
Però dexeu-me parlar un instant d'un d'ells. Amb el respecte que em mereixen les dues pubilles formoses i de bon veure, i demanant que entenguin el meu comentari, vull recordar el personatge de n'Osama.
És aquest home que es mou pausadament, al ritme suau d'una música que ell sent tan propera; que no fa un gest més exagerat que un altre, també per educació segurament, però sobretot per què és el seu tarannà d'home de camp, de poblador de la seva terra que estima i viu amb aquella integració que a vegades els "urbanites" enyorem. El recordo tot el viatge discret, atent a les necessitats del grup, rialler i proper quan li demanàvem, i amic del seu amic. Físicament no és ni alt ni baix, ni massa gros ni excessivament prim, d'una constitució que passa més desapercebuda que destacant sobre els altres. De veu acompassada, llavis carnosos i bigoti frondós; el seu somriure amable convida, contrastant la blancor dental amb la morenor d'una pell curtida després dinfinitat de generacions, a la pausa i al diàleg serè.
He estat donant moltes voltes a la definició del nostre amic Osama. És difícil. Només puc concloure una cosa, he conegut a un home bo, o potser a un bon home, tant se val, en tot cas un bon motiu d'esperança.
Miquel
3 comentarios:
Moltes gràcies Miquel per les reflexions que ens ofereixes cada setmana, jo ja les espero com si fossin la carta de la novia, quan feia la mili. Penso com tu que l’Osama és un home bo, que és més que un bon home. Ja el vaig conèixer a la ruta dels Oasis i també era igual, sempre hi era i sempre no hi era, tot a l’hora. Els viatges a Egipte també gaudeixen de l'efecte “Osama” a més de l'efecte UOC.
Amic Miquel jo també com en Ramon vaig segun els teus comentaris i reflexions arrel de les vacances de l'estiu passat, agraeixo molt les teves lletres per seguí asseborin aquells intensos dies.
Miquel ara que ja sé la contrasenya et puc fer un comentari. Bé només volia dir-te que ets un artísta en vesant doble, escrivint i filmant. M'agraden moltíssim els teus escrits i juntament amb les mostres de vídeo em fan reviure el maravellós viatge que vam fer plegats. Segueix així! ja que ets l'únic que utilitza el blog.
Montse
Publicar un comentario