Quan ja es tracta de l'última nit, després de llargues vetllades d'altes temperatures i alguns despreniments intestinals, tot s'hi val i la disbauxa està justificada.
Són els moments on el Mestre, cap visible del seny i la responsabilitat, pot deixar-se anar amb la tranquil.litat que no serà criticat, ni molt menys mal vist pels que has estat els seus deixebles durant aquests dies. Moltes vegades, i aquesta en pot ser una, passa a ser un alumne, si les seves qualitats rítmiques i de moviment coordinat d'extremitats no acaba de ser de les més encertades.
Però el grup mai queda orfe de conductor ni de mestre. Com podeu veure n'Osama assumeix la responsabilitat, i a "fe de Déu" que ho aconsegueix, de marcar els "tempos" i els moviments que segueixen a les notes musicals, i manté viva a la colla que l'encercla amb ganes i il.lusió.
Com si d'una obra d'art abstracta es tractés, uns espectadors especials observen astorats i riallers, l'evolució corporal d'una colla de ganàpies que mou la seva estructura òssia amb ganes, amb un somriure d'orella a orella, i la felicitat de poder alliberar tot el sistema nerviós de plè. Són quatre vailets, treballadors del restaurant, que aprofiten l'avinentesa per, també alliberant tensions, riure una estona i, qui sap si fer mofa, de la nostra manera xabacan de ballar.
Per uns instants penso que per a ells és una sensació molt similar, gairebé idèntica, a la que hem pogut sentir nosaltres quan hem passejat pels mercats fent fotos, i comentant les sensacions que ens produïen les persones que ens anàvem creuant constantment.
La imatge m'agrada, és com girar la postal i mirar-la des de l'altra banda, passant a ser d'observador a observat. Com en són de diferents les històries depenent de la banda des d'on s'expliquen, encara que els protagonistes sempre siguem els mateixos: les dones i els homes que habitem aquest planeta".
Miquel
No hay comentarios:
Publicar un comentario