aàshara!!!

Ara no recordo quantes hores havien passat des que havíem baixat de l'autocar aquell dia. El que sí que tinc molt present era la intensa calor, així com el degotall constant d'informacions que en Josep anava deixant anar sense parar, completant, a ben segur, una de les visites més detallades que he fet mai a un monument històric.

Enmig de l'explicació, jo m'atreviria a dir que de forma compulsiva, sempre hi havia un comentari, una pregunta, un recordatori, d'algú que estava en tot moment pendent dels continguts. Recordo clarament que en Josep acabava d'explicar les excel.lències del Poema de Pentaur i la seva transcendència històrica, al temple de Karnak, quan es va sentir aquella pregunta d'última hora, que sempre feia allargar una mica més l'explicació: - "però aquest no és el tractat de pau de la batalla de Kadesh, oi? Era n'Oleguer!.

Així el recordo durant bona part del viatge, i així em sembla haver-lo escoltat per primera vegada, quan es va oferir per ser capità, un excel.lent capità per cert, assegut al seient de l'autocar, mentre fèiem el recorregut des de l'aeroport fins a l'hotel cairota.

Però aquesta "incontinencia verbal" manifesta del nostre company, tenia gairebé sempre un vertent irònic, sorneguer, que convidava a la complexitat i al "fair play" entre els que tenia al voltant. Només podia ser ell que digués aquesta expressió tan reiterada de "hem fet el cim", amb aquest aspecte de pagès destartalat, i de desgavell de vestuari, en una jornada tant dura com intensa. Tot un personatge.

Per això no em va sorprendre de cap de les maneres aquest dumenge passat. Feia molts dies que no ens vèiem, però els records encara sín inborrables. Res de diferents. L'Oleguer de sempre, actiu, neguitós, xerraire, incisiu, espavilat, viu, i carismàtic. No puc evitar d'afegir-hi la defnició de "pagès", en el sentit més autèntic de l'expressió, amb aquella enveja sana d'urbanita, entenent-lo com a home que viu estimant i convivint amb la seva terra.

No seria just seguir escrivint sense tenir en compte a una altra persona. Us imagineu a n'Oleguer sense la Jordina al seu costat? Ella passa més desapercebuda en molts moments perquè és més discreta, o així em sembla a mí. Però estic segur que, amb la seva cara de bona persona i el seu tarannà tranquil, porta ben a ratlla a qui serà d'aquí a une setmanes el seu marit. La veu la te suau, i m'han dit que quan es deixa anar cantant ho fa d'allò més bé. En tot cas és una assignatura que té pendent amb bona part del grup, i que esperem que en la propera ocasió que tinguem, ens regali unes notes ben entonades de la seva capacitat.

Tot plegat, tot aquest escrit, que he pretès que fos una lleugera i agradable aproximació a dos companys del grup del viatge a Egipte 2008, té una finalitat clara i sincera, la de l'agraïment més entranyable per l'esforç que han fet n'Oleguer i la Jordina per acollir-nos a casa seva, i fer-nos passar unes hores d'humanitat compartida entre uns quants ganàpies units per l'efecte UOC i l'efecte Josep.

Per això us poso un 10 de nota, tal com resa el títol de l'article, per la vostra dedicació.

Gràcies per l'esforç amics i que sigueu ben feliços.

Miquel