"Les anomenades "frases fetes" sempre han estat una de les grans riqueses d'una llengua. Són una manera d'expressar característiques, experiències i virtuds, de forma molt planera, entenedora i que arriba a tots els estrats socials.
A casa sempre n'he sentit de tota mena, bastantes referides a estats vitals del moment, o a manifestacions corporals. Així recordo que quan el pare arribava de la feina empipat amb algun dels seus clients, la mare deia que "treia foc pels queixals"; però no era greu, donat que li passava de seguida, encara que li quedés una "cara de pomes agres" que es feia respectar. Jo no m'amoïnava massa, era tanquil, em dedicava al que es dediquen els infants, a jugar i menjar, d'aquí que em diguessim sempre que feia "cara de pa de ral".
Ara, uns anys més tard, estic donant voltes a quina frase podria definir la imatge del nostre amic Hamdy, i no me'n surto. Fa estona que m'he "tret la son de les orelles" i que dono voltes per l'habitació buscant una frase. No hi ha manera. De tan pensar ja "em surt fum de les orelles" i no trobo la solució.
Ho deixo a les mans dels lingüistes, dels coneixedors de la saviesa popular, o de qui tingui ganes de cercar-ho. Això sí, a qui ho trobi, que no li "pugin els fums al cap".
Miquel
No hay comentarios:
Publicar un comentario