Aliança de civilitzacions

" ...Tot just arribar al coll, aprofitant que hem de trobar un punt per reunificar al grup, busquem una ombra on aixoplugar-nos de la intensitat solar. A priori la sensació és que no serà senzill, però vet aquí que la natura, bressol de la nostra existència, ens facilita les coses i ens mostra un racó, a recer d'unes roques calcàries, on el totpoderós Re no pot fer arribar la seva intensit

Aquest és un d'aquells moments que són agradables per la sensació de pau interior. Amant com sóc de la muntanya, és extremadament gratificant enfilar-se a certa alçada i poder gaudir de la visió d'aquesta vasta, i austera a la vegada, serralada que des de Líbia, i seguint la direcció de nord a oest, es deixa caure suaument, com si d'una genuflexió d'agraïment es tractés, ben a prop de la llera del Nil.

Mai no he sabut si aquesta felicitat em ve donada per l'aproximació a les influències celestials, o bé pel fet d'allunyar-me momentàniament del món terrenal i racional, al que estem lligats des que arribem a aquet món. En tot cas em ve molt de gust fruir de l'espectacle i m'hi endinso com si en formés part activa.

Seguint amb la mirada un corriol tortuós i polsós, observo una figura que en la llunyania es belluga lentament. A mesura que es va apropant, començo a distingir-la i a observar-ne els moviments. Amb les cames llarguerudes i escardalenques, de pell torrada per la constant exposició solar, va marcant el ritme del seu ruc que, feixugament, s'esforça en seguir l'ascensió cap on som nosaltres. No gaire lluny, unes metres fora de la ruta habitual, un altre home també de cames escardalenques però menys torrades, es mou neguitós entre l'observació de l'entorn, i l'espera de la resta del grup que està baixant del cim d'El Qurn.

Vistos a distància, amb els ulls alliberats d'idees prefixades, són ben semblants. Dues persones de carn i ossos, que me les imagino amb els seus sentiments, amics, coneguts i familiars. Ambdós gelosos de la seva intimitat i cercadors d'aquelles petites coses que els poden proporcionar la felicitat; però amb una diferència molt clara a simple vista: la velocitat de moviment. De la mateixa manera que les seves cultures respectives tenen ritmes i velocitats diferents; aquesta diversitat de ritmes que fa que els conceptes d'espai i temps no encaixin viscuts des de dos punts de vista diferents; però que al mateix temps, proporcionen la gran riquesa de mostrar un món divers, enriquit per la manca d'uniformitat, on és possible que cada grup o cada individu pugui viure la seva existència segons criteris diferenciats. Val a dir, de totes maneres, que una cosa no treu l'altra, i que el que és un gran avantatge, esdevé massa sovint un punt d'enfrontament. És en l'aïllament d'aquests moments on es pot ser conscient de tot plegat, just al llindar d'un espai profà per nosaltres, però elevat al concepte de sagrat pels qui van decidir destinar-lo a l'etern descans dels seus déus. El respecte que ens ha de mereixer aquest tros de món, és el mateix que ens ha de fer valorar positivament, lluny d'ideologies polítiques partidistes, conceptes tant ambigus i a la vegada esperançadors com el de l'aliança de civilitzacions.

Els dos homes han fet un lleuger gest de salutació respectuosa, i han seguit el seu particular camí. Jo em quedo mirant fixament el terra calcari, i me l'imagino, malgrat la seva aparent austeritat, plegat d'espècies animals que sobreviuen a la cruesa del clima. Mentre segueixo capficat en els meus pensaments, sense gairebé poder evitar-ho, sento com el cos allargat i llefiscós d'una cobra s'entortolliga suaument per tot el meu cos, i em transporta al silenci més profund. Miro per uns instants el cim de la muntanya tebana i tinc la sensació com si hagués canviat d'aspecte, d'alguna manera se'ns ha apropat com protegint-nos. I els meus sentits deixen la seva activitat per deixar-se portar per la deesa Mertseger, "la que estima el silenci", que ens acompanyarà d'ara en endavant, fins a les tombes sagrades dels faraons eterns".

Miquel - Agost 2008