Omplir un pou d'aigua és una d'aquestes tasques senzilles que l'evolució de la nostra tecnologia ha simplificat abastament. Des de la nostra visió cosmopolita, occidentalitzada si més no, se'ns fa difícil entendre una feina d'aquestes característiques, sense que ens vingui a la ment la paraula esclavitud.
"Enfilat uns metres per sobre el nivell de la plana, després de seguir un corriol polsós i enfilat, m'aturo en silenci davant de la gran fossa. És un accident geogràfic?, o una construcció deteriorada pel pas del temps?
- Un pou - ens explica en Josep - el suministrament d'aigua que la ciutat que acabem de deixar enrera necessita per la seva subsistència.
Observo l'esvoranc uns instants, i començo a sentir l'estrèpit de l'aigua que va caient de cada un dels recipients al fons. Quan dirigeixo la mirada cap a la vall, no puc evitar veure la gran corrúa de gent, quadrilla darrera quadrilla, que a pas lent, però constant, arrossega el seu ase carregat amb unes alforges repletes d'aigua. Els peus s'arrosseguen per entre la pols del desert, i les passes són curtes i feixugues, constants, i al ritme que exigeix la pujada.
A cavall entre la nostra "esclavitud" i el seu "sacrifici", els homes transporten orgullosos l'essència de la vida de Deir-el Medina, on els obrers i artesans, "Servidors de la Veritat", viuen amb les seves famílies. És una tasca que es repeteix cada dia, com a element fonamental d'un ritual, el de formar part de tota una cerimònia cultual que permet, a uns i altres, tancar el gran cercle de l'espiritualitat que dona sentit a la seva existència.
L'avenc és profund, sense fons, ara resta sec perquè ningú s'hi apropa a portar aigua. Però un magnetisme misteriós m'atrau cap al seu interior, em mostra la seva essència de quan era intermediari essencial entre la vida i la mort, i m'ensenya la seva força per haver participat ininterrumpudament durant molts anys, en aquest cicle vital diari de la vida de l'Antic Egipte. Tan els que hi portàven aigua, com els que n'hi treien, eren partíceps del culte als seus déus, i malgrat l'esforç i el sacrifici que podia representar tot plegat, podem pensar que assolien cotes importants de llibertat".
Miquel
Agost 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario