Hola tothom!
No dirieu a qui he vist aquest divendres? Doncs a RamesesII, bé; tan sols el seu rostre esculpit i situat dalt d'un gran suport al Museu Britànic. He estat aquets dies a Londres i vaig aprofitar per veure de que disposàven els anglesos en quant a art egipci i vaig constatar que no és poc. Millor dit és molt i molt ben disposat i classificat, encara que el contexte en el cual es trova no te res a veure amb l'espai en el qual es va crear tot aixó.
Us recordeu del Remeseum? aquell sol potentisim que iluminava tot l'espai, els colors de tot el temple, l'armonia dels espais i el silenci...Us aseguro que no és així dins el museo londinec, i a fora plovia suaument, tot era gris i tot el que hi havia no tenia res a veure amb Egipte.
Penso que totes les obres d'art son millors o més ben dit s'entenen millor si estan situades dins el paisatge que les va inspirar, per tant encara que a les diverses sales d'art agipci estiguesin molt i molt concorregudes, cap de les obres que s'hi exposa pot tenir la mateixa potència que si la pots observar en el lloc on l'artista la va crear.
Hi havia una exposició itinerant del emperador romà Adrià, no la vaig poder veure... quina llàstima! En Josep ens en va parlar d'ell i del seu amant Antinoo que va morir al Nil. A lo millor algú s'anima, fins a finals d'Octubre es pot veure al Museo Britànic.
Una abraçada general i sigueu feliços
Rosa Carné
1 comentario:
Sempre he tingut clar que al món hi havia per una banda persones normals com jo, i per l'altra persones privilegiades.
Així com d'Egipte tinc certa nostàlgia, em fa molta enveja (sana) l'escapada londinenca que ens expliques.
Salut!
Miquel
Publicar un comentario