Ei companys i companyes, com esteu? Segur que la ressaca del viatge ja està quasi curada encara que segur, que tots pensem en Egipte més d´una vegada al dia .
Quan parlem del viatge , el nostre viatge ,parlem de la gran civilització faraònica, de la religió musulmana, o de l 'Egipte actual, però hi ha una cosa que al meu entendre és tant important com les altres i sense això res del que vam veure no hagués estat el mateix. La paraula en si , no se com definir-la ja que és un conjunt de sensacions, entre "amistat", ben entesa, filtre UOC...Nosaltres,(la Jordina i jo) l´anomenariem UNIÓ, una unió l´eix vertebrador de la qual és en Josep .
En Josep, una persona que quan el coneixes no te,n pots oblidar (cada dia mentres treballo reservo una estona per pensar en ell!!), això ja t´ho diu tot.
Podria ,rectifico podriem tots escriure pàgines i pàgines parlant d´en Josep i segur que tot seria bo.
Perquè aquesta unió sigui duradera , a part del sopar que hem de fer (per cert hem de buscar data " comissió de festes ") proposo fer un concurs fotogràfic que duraria entre 8 i 9 mesos. Més o menys ho tinc pensat però m´agradaria saber si us ve de gust fer el concurs o no.
Serà una manera d'anar recordant el viatge i que aquest magnífic blog no decaigui en cap moment.
Malgrat en el temps, capítol 2
Hace 14 años
2 comentarios:
Capità Oleguer!
m'alegro de tornar-te a escoltar.
És ben cert que després d'aquests dies passats tots junts, alguna cosa "especial" queda.
Jo encara em passo estones cada dia repassant i mirant les fotos (les meves i les que hem anat rebent d'alguns companys)i tinc molt presents alguns moments esplèndids.
El "mestre" ens parlava d'efecte UOC, però jo crec que la realitat es tracta de l'efecte Josep.
El Bloc s'ha de mantenir clar que sí!, i em sembla que no és mala idea el que comentes de les fotos. Ja pots començar a pensar què i com s'ha de fer.
I ja ho saps: A les ordres capità!!
Ial.la, ial.la!!
Miquel
Eiiii, Olaguer, que soc aquí!!!!!! :)
Estic totalment d'acord amb tot el que dius i puc subscriure les teves afirmacions (suposo que com tots): em passo moltes estones recordant el viatge, els moments, les persones, els llocs, els sons, les olors ... i per suposat que en Josep, la seva sabiduria i la seva genial manera de transmetre-la.
En fi, espero tornar-vos a veure a tots i poder gaudir de les vostres fotografies.
Una abraçada,
Marta
Publicar un comentario