Una de les conclusions més colpidores que m'he emportat del viatge és confirmar un cop més que no és l'econòmic el que priva, sinó el quelcom cultural que va unit a qualsevol societat, civilització o ésser humà.Tal com comentava el Josep, mentre érem al temple de Files, la civilització egípcia es va extingir no per conseqüència d'algun tipus de crisis econòmica, sinó perquè literalment es va cansar de si mateixa. La simbologia, la mitologia va deixar de donar sentit al existencialisme del poble, aquesta va ser la seva fi.
Un símptoma d'aquest fet, ens comentaven, es pot observar en les imatges esculpides en els murs, ja sense la força i energia dels inicis, gairebé semblen una mer còpia de les icones d'altres temples sense una finalitat clara.
Avui en dia, sobretot en la societat occidental, si hi parem atenció ens trobem constantment en que la gent busca un sentit a la seva vida, un sentit que la religió, almenys per a molta gent, ha deixa't de donar. Estarem davant la fi d'una era cultural ? que serà el següent ?
De totes maneres no cal oblidar, que els diners no donen la felicitat però hi ajuden i molt !!! jejeje ;-)
Una gran abraçada per tothom,
Pasqual
1 comentario:
Hola Pasqual! Com va la panxa? Espero que bé (je,je)
En referència a la pregunta que fas sobre si estem o no estem a la fi d’ una era, jo crec que sí. Com bé hem pogut veure durant aquests dies, un bon indicador d’ aquest fenomen conjuntural esdevingut tantes vegades al llarg de la història, el trobem en l’ art o en l’ expressió artístico-cultura en general ( música, cinema, pintura, arquitectura, escultura, etc.) . Ara, si agafem la nostre societat i comencem a analitzar tot l’ àmbit artístic actual, ens trobarem amb una mancança total d’ idees. Agafem per exemple la música: la inexistència de creativitat a fet que, actualment, només sentim parlar de gires de grups llegendaris dels anys 60,70 i 80 que tornen a actuar d’ una manera diguem que “poc digne”. Si agafem el 7è art, passa el mateix: la manca d’ idees cinematogràfiques porta a la proliferació de seqüeles, de remakes, etc. I ja no entrem en el tema de l’ art contemporani, que moltes vegades pot ser considerat com un insult a l’ intel•ligència del espectador.
Per tot això, crec que estem a la fi d’ una era. Ara bé: és dolent això? Doncs des del meu punt de vista, crec que és necessari. L’ evolució del ésser humà, depèn totalment d’ aquestes crisis per no quedar-se estancada i per redescubrir-se de nou.
Publicar un comentario