Crec que, per tots els comentaris que fins ara s’han exposat al bloc, a l’ igual que conscient de les meves pròpies sensacions, hem vingut enamorats d’ Egipte. Enamorats de les explicacions magistrals d’ en Josep, de la seva capacitat per transmetre l’ amor que sent per la terra que va albergar la civilització faraònica ( sense escombrar cap a casa) i com no, dels monuments mil·lenaris que et transporten irremeiablement a altres èpoques, envoltats tots ells de paisatges meravellosos i plens de contrastos.
Per tot això, em veig amb l’ obligació de deixar unes quantes dades no tant idíl·liques del país que hem visitat, perquè les coses no són ni tant dolentes com les creiem abans del viatge, ni tant bones com les veiem després.
D’ aquest altre Egipte que us vull parlar, n’ apareixen dades com aquestes:,
- Segons estimacions de la OMS (Organització Mundial de la Salut) unes 3.600 dones pateixen la mutilació genital cada dia. Al voltant del 70% de les dones egípcies estan mutilades, però recents enquestes de grups civils situen les xifres en més del 90%. S’ ha de dir que no és una qüestió que afecti únicament a una religió en concret, ja que les dones coptes també pateixen la mateixa situació.
- La llei d’ Emergència, vigent en el país des de 1981, és un instrument del règim per perpetuar-se en el poder. La perpetuació d’ aquesta situació anul·la de fet, gran nombre de drets personals, civils i polítics: com el dret a la vaga, a ser assistit per un advocat en cas de ser detingut o celebrar mítings polítics. La llei d’ emergència dóna amplis poders als cossos de seguretat i els permet la violació dels drets humans.
- El problema de l’ habitatge ( no som únics en això): Molt poques famílies egípcies poden presumir de tenir un habitatge en propietat. Més del 30% de la població cariota es caracteritza per viure en pisos d’ una sola habitació, en ocasions sense serveis bàsics com l’ aigua potable i el clavegueram. Aquesta manca d’ habitatges és una realitat que fa que prop de dos milions de persones visquin en cementiris improvisats com a urbanitzacions (com vam poder comprovar in situ). Els barris de barraques proliferen en la perifèria de la ciutat. I tot això, en un país on la població augmenta un 2% a l’ any.
- La gran desigualtat en el repartiment de la riquesa. Els alts nivells de corrupció dels estaments de poder polític i econòmic del país, fan que Egipte tingui una petita part de la població amb una renda altíssima, enfront a la gran majoria del país que sobreviu amb el mínim.
Si voleu més informació sobre l’ estat socioeconòmic d’ Egipte o d’ altres països, aquí van algunes Webs d’ interès :
http://www.unicef.es/
http://www.who.int/es/ (OMS)
http://www.afrol.com/
http://www.un.org/spanish/
http://www.unesco.org/
http://www.altavozparaelsilencio.net/
http://www.fundea.net/Visual/principal.asp
Per tot això, em veig amb l’ obligació de deixar unes quantes dades no tant idíl·liques del país que hem visitat, perquè les coses no són ni tant dolentes com les creiem abans del viatge, ni tant bones com les veiem després.
D’ aquest altre Egipte que us vull parlar, n’ apareixen dades com aquestes:,
- Segons estimacions de la OMS (Organització Mundial de la Salut) unes 3.600 dones pateixen la mutilació genital cada dia. Al voltant del 70% de les dones egípcies estan mutilades, però recents enquestes de grups civils situen les xifres en més del 90%. S’ ha de dir que no és una qüestió que afecti únicament a una religió en concret, ja que les dones coptes també pateixen la mateixa situació.
- La llei d’ Emergència, vigent en el país des de 1981, és un instrument del règim per perpetuar-se en el poder. La perpetuació d’ aquesta situació anul·la de fet, gran nombre de drets personals, civils i polítics: com el dret a la vaga, a ser assistit per un advocat en cas de ser detingut o celebrar mítings polítics. La llei d’ emergència dóna amplis poders als cossos de seguretat i els permet la violació dels drets humans.
- El problema de l’ habitatge ( no som únics en això): Molt poques famílies egípcies poden presumir de tenir un habitatge en propietat. Més del 30% de la població cariota es caracteritza per viure en pisos d’ una sola habitació, en ocasions sense serveis bàsics com l’ aigua potable i el clavegueram. Aquesta manca d’ habitatges és una realitat que fa que prop de dos milions de persones visquin en cementiris improvisats com a urbanitzacions (com vam poder comprovar in situ). Els barris de barraques proliferen en la perifèria de la ciutat. I tot això, en un país on la població augmenta un 2% a l’ any.
- La gran desigualtat en el repartiment de la riquesa. Els alts nivells de corrupció dels estaments de poder polític i econòmic del país, fan que Egipte tingui una petita part de la població amb una renda altíssima, enfront a la gran majoria del país que sobreviu amb el mínim.
Si voleu més informació sobre l’ estat socioeconòmic d’ Egipte o d’ altres països, aquí van algunes Webs d’ interès :
http://www.unicef.es/
http://www.who.int/es/ (OMS)
http://www.afrol.com/
http://www.un.org/spanish/
http://www.unesco.org/
http://www.altavozparaelsilencio.net/
http://www.fundea.net/Visual/principal.asp
Asensi i Gemma
No hay comentarios:
Publicar un comentario